Amb les bones estones que li dec és el mínim que puc fer.
Felicitats!
No, si és culpa meva, com sempre.
Ella diu que no l'escolto però no és cert, potser sóc una mica dur d'orella, vaja, que ha de ser això per força.
I ara que la veig amb aquesta cara de set sous n'estic segur.
Quan vaig entendre que vindria vestida de Colombina, devia dir que vindria vestida com una nina i, pallús com soc em pensava que li faria gràcia la sorpresa.
Ves a veure qui ho arregla això ara...
11 comentaris:
Caram, cal escoltar bé per a no trobar-se en aquestes situacions una mica còmiques...
Doncs el trobo un relat molt divertit!!
Potser t'hi hauries d'apuntar sempre, jo rai!
Doncs te n'has sortit molt bé, com us esteu implicant tots en això de fer 100 relats!
Pallús no, pallasso.
Una lletra pot canviar una paraula, una paraula, tota una vida.
Bona intenció , si que ni ha posat al menys !!
Felicitats !!
Molt bo... encara que em sap una mica de greu pel protagonista, pobre. :-)
ha ha ha ha ...pobre home! quina planxa!
A qui no li ha passat, oi? Eh? Eh?
S O N A T O N E E E!!!!
Ja ja ja! Res home! segur que van sopar més distrets! :)
Molt xuli!
La idea era original
Molt ocurrent. La propera vegada que l'hi demani per escrit, ja que aquesta dona cabrejada del tot ha de ser tremenda
Publica un comentari a l'entrada