dissabte, 8 de novembre del 2014

Amb permís...



No abarateixis el somni,
res més que això tinc per dir-te, si vols.
No abarateixis el somni,
que és com l’estel que hi ha al fons del camí.

Si cal, refarem tots els signes
d’un present tan difícil i esquerp,
però no abarateixis el teu somni mai més.

Que ens han fet preu per viure
i el viure a voltes té el preu de dir prou.
Prou de renúncies mediocres
que no ens permeten la història dempeus.

Si cal, conviurem la misèria,
però ha de ser sense engany, dignament,
prou d’amenaces innobles
amb la fam i el tronar dels canons.

No abarateixis el somni,
el teu estel que hi ha al fons del camí,
no abarateixis el somni
o et donaràs per menyspreu tu mateix. 

                                                                           (Lluís Llach, 1984) 



Fins demà!

5 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Agraint a Lluís Llach tot el que ens ha donat i ens segeuix donant... Jo també et dic: fins demà.

Intentarem que ningú ens abarateixi el somni... Tosdudament alçats!!,

Sergi ha dit...

Sempre em sorprèn que algunes cançons tan antigues tinguin una vigència tan profunda. La lletra ens val, i ens esperona. No abaratim els nostres somnis, que portem molt temps somiant.

xavier pujol ha dit...

Avui mateix demostrarem que el somni és possible, sense abaratir-lo.
Ja hem perdut el compte de les moltes cançons del Llach, de les que som deutors.

jo rai! ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
jo rai! ha dit...

El sentiment envers moltes lletres d'en Llach a mi no em fa tant la sensació de deute com la de solidaritat però reconec que hem tingut sort amb la companyia que ens ha fet.
Encara pletòric, satisfet i orgullós per la jornada d'ahir, hi ha una mena de núvol que m'enfosqueix la vista: Xexu!!!!!!!!!!!!! que dimonis vol dir això de les cançons "tan antigues"????????????
Si tot plegat el 84 era abans d'ahir!
Aquesta canalla...

Powered By Blogger