Amadíssims enemics,
si algun me’n vol ser encara,
guardians del meu honor,
mirall de les meves taques,
herbejadors de mon camp,
traieu-me’n les herbes males,
traieu-ne espines i tot ;
jo us daré foc per cremar-les.
Si flos hi arribo a collir
les guardaré per vosaltres.
Lo bé que m’heu fet és gran;
de genolls a vostres plantes
jo us ne dono grans mercès :
Déu vos ne done la paga.
si algun me’n vol ser encara,
guardians del meu honor,
mirall de les meves taques,
herbejadors de mon camp,
traieu-me’n les herbes males,
traieu-ne espines i tot ;
jo us daré foc per cremar-les.
Si flos hi arribo a collir
les guardaré per vosaltres.
Lo bé que m’heu fet és gran;
de genolls a vostres plantes
jo us ne dono grans mercès :
Déu vos ne done la paga.
A mos bescantadors, mossen Cinto
4 comentaris:
A falta de campanes, ens en fem una mica el ressò.
:) jo rai, m'encanta el fragment que has triat!
Gràcies mestressa. A mi també m'agrada el que has pintat tu ;)
Recordo fa uns anys, en una Escola d'Estiu de catequistes, a part dels Cursos, hi havia una xerrada especial sobre Mossèn Cinto i, entre els fragments que es van llegir hi havia aquest... Em va agradar molt!! :-))
Vaig estar dubtant entre aquest i el que diu allo de "fango com un poeta i escric com un fangador" però em va semblar que es podia malinterpretar...
M'agrada que us agradi.
Publica un comentari a l'entrada