basarda (DIEC)
f. [LC] [PS] Sentiment de depressió que s’empara d’algú en presència de quelcom que el fa pensar en possibles perills contra els quals se sent indefens.
basarda (DGLC)
Feredat,
sentiment de depressió que s'empara d'algú en presència de quelcom que
fa pensar en possibles perills contra els quals se sent indefens, que
evoca idees de perills, damnatges, mals, etc.
basarda (Diccionari de sinònims i antònims)
f.
Feresa, por, terror, feredat, pànic, paüra-
Gosadia.
L'argumentació del perquè de tot plegat haurà d'esperar que venci... la basarda)
5 comentaris:
Doncs haurem d'esperar a que ens ho expliquis, la paraula és molt nostrada i interessant, a veure què et fa aparaular-la...
Com que tantes coses, avui en dia fan moooolta basarda, crec que no necessitem cap més explicació!
Bon aPARAULAment, jo rai!
Gràcies a tots dos, de veritat, em sento mig normal i tot!
Justificaré l'elecció de la paraula algun dia tot i que, com diu la Carme, gairebé no necessita explicació, però, per si de cas me'n descuido, diré que vaig entendre que s'havia d'apadrinar una paraula que d'alguna manera definís el blog, oi? Doncs això...
Mira que bé! Doncs ara jo també vull saber perquè has triat basarda. Degavell, posem per cas, seria molt més definitòria d'aquest lloc. :P
Simpàtic el fastigós!
zin acritú, Cozme!
Publica un comentari a l'entrada